Amb un passat militar i sinistre en la història de Barcelona, el Parc de la Ciutadella es construeix com a tal durant la segona meitat del segle XIX, convertint-se en l'únic parc públic que durant molts anys va tenir la ciutat. Avui dia segueix sent un dels principals referents dels espais verds de Barcelona.
El seu traçat és el que correspon a l'època de la seva construcció, a finals del segle XIX, una barreja d'elements geomètrics amb altres d'estil paisatgista anglès. Les parts més formals són les que ocupen la zona de l'eix del Passeig dels Til·lers amb totes les edificacions que queden de la
Exposició Universal de 1888, el Passeig dels Àlbers, perpendicular al dels Til·lers, i la zona de la Plaça d'Armes, remodelada per Forestier a 1917.Los espais d'estil paisatgístic anglès són la zona de la Cascada, el Llac, i l'espai entre aquests i els dos eixos que formen el Passeig dels Til·lers i el dels àlbers. Els espais regulars tenen parterres geomètrics amb la vegetació retallada i plantada a intervals regulars, en canvi en les altres zones les formes són més orgàniques i estan disposades de manera irregular per donar sensació de naturalitat a l'espai. La Cascada, el Llac navegable, el Templet, així com altres elements desapareguts (grutes, vaqueria, casa de feres ...) formen part de la iconografia pròpia de l'època.
Disperses per tot el parc més de 20 escultures converteixen el parc en un museu al aire lliure. A la Ciutadella hi ha espai per descansar, passejar amb bicicleta, aprendre, fer esports, jugar i visitar museus. De fet, és un dels llocs amb més activitats lúdiques de Barcelona.
Va ser declarat
Bé d'Interès Cultural el 1951.
